L’altre dia ens vau preguntar pel temible retorn de Saturn, el “Gran malèfic” 👿. Aquest retorn fa referència a quan el planeta torna a estar en el mateix punt exacte de la teva carta natal. És a dir, que ja ha passat per tots els signes per arribar al mateix grau on es trobava quan vas néixer. Saturn és un planeta dels anomenats socials i és el més lent dels que són visibles. Triga uns vint-i-nou anys a fer tota l’eclíptica.
Normalment la gent té por a aquest fenomen 😱, ja que aquest planeta té mala fama. Però no és res dolent, simplement és com una espècie de revisió/examen perquè vegis allò de la realitat que no estàs acceptant o estàs obviant deliberadament. Aquest ens exigeix disciplina. Estàs complint amb les teves obligacions? Quin son els teus deures? Quin és el teu paper dins de la societat?
És veritat que molts cops, aquest sentit estricte de la crua realitat i els seus límits, ens pot sacsejar i per això sorgeixen crisis existencials al voltant d’aquestes edats: 29 anys i posteriorment sobre els 58. El fet de veure tan clarament la diferència entre les expectatives i la realitat, ens pot generar molta frustració. Ens podem sentir bloquejats i poc competents. 🚫
No obstant això, aquesta visió més objectiva, més antipàtica, realista i seca de la vida, ens pot ajudar a madurar. Ens farà entendre que les coses són com són i que no hi ha fórmules màgiques. S’ha de treballar, esforçar-se, ser perseverant i responsabilitzar-se d’un mateix per poder millorar. En definitiva, comprometre’ns amb la vida i assumir el poder de les nostres pròpies decisions.
